Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
danès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
|
|
2.
corona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, reial o imperial. Aspirar a la corona. Obtenir la corona. Refusar la corona. Abdicar la corona. Les prerrogatives de la Corona. Regne, monarquia. La Corona d'Aragó. Unitat monetària de Dinamarca, de Suècia, de Noruega, d'Islàndia i de Txèquia. Moneda d'una corona. Moneda [...]
corona
|
corona
1 1 f. [AR] [LC] Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall, especialment el que es posa com a recompensa d'una victòria, com a distinció militar o cívica. Les noies anaven adornades amb corones de roses.
1 2 [HIG] [LC] corona acadèmica Corona o premi guanyat en un concurs acadèmic.
1 3 [HIH] [LC] corona obsidional a ) Corona donada a qui havia alliberat una plaça assetjada.
1 3 [HIH] corona obsidional b ) Peça usada com a moneda d'una manera ocasional.
1 4 [HIH] [LC] corona rostral Corona que es donava al soldat que primer saltava armat a la nau enemiga.
1 5 [HIG] [LC] corona triomfal Corona de llorer.
2 1 f. [LC] Recompensa. La corona del martiri. La corona de glòria dels vencedors.
2 2 [LC] corona poètica Antologia de poemes circumstancials, especialment dedicats a commemorar efemèrides dels monarques regnants o festivitats religioses d'una certa importància.
3 1 f. [LC] Cercle de flors amb fulles i amb altres elements decoratius d'ús funerari.
3 2 [AN] corona d'advent Corona feta de branques d'avet amb quatre espelmes que és penjada o bé col·locada damunt una taula durant l'advent.
4 1 f. [AR] [LC] [PO] Cèrcol de metall adornat de florons, de pedres precioses, etc., que se cenyeix al cap com a insígnia de dignitat sobirana, de noblesa. Corona reial, imperial. Corona ducal. Corona de comte, de marquès.
4 2 [LC] [RE] corona d'espines Corona posada per burla a Jesucrist la nit de la passió perquè deien que s'havia anomenat rei dels jueus .
4 3 [HIG] [RE] triple corona Tiara papal.
5 1 f. [HIG] Representació heràldica dels diferents tipus de corona, que constitueix un dels timbres de l'escut.
5 2 [HIG] corona imperial Corona d'or amb vuit florons i un bonet escarlata, agafada de cada costat per dues diademes carregades i una altra diadema que aguanta un món centrat que acaba amb una creu.
5 3 [HIG] corona reial Corona que és un cercle d'or enriquit de pedreria, realçat per vuit florons o fulles d'acant, intercalats amb una perla cada un, que sostenen vuit diademes carregades de perles i tancades al punt d'intersecció on agafen un món centrat i somat d'una creu d'or.
6 1 f. [HIH] [LC] [PO] Sobirania, poder, reial o imperial. Aspirar a la corona. Obtenir la corona. Refusar la corona. Abdicar la corona. Les prerrogatives de la Corona.
6 2 f. [HIH] [LC] [PO] Regne, monarquia. La Corona d'Aragó.
7 1 f. [ECT] Unitat monetària de Dinamarca, de Suècia, de Noruega, d'Islàndia i de Txèquia.
7 2 f. [ECT] Moneda d'una corona.
7 3 f. [ECT] [LC] [NU] Moneda d'or o d'argent d'àmplia difusió i valors diversos, que es va encunyar a Navarra, Castella, Portugal, Alemanya, Àustria i Anglaterra.
7 4 f. [NU] Escut d'or encunyat a València en temps dels Àustria.
8 1 f. [IMI] Conjunt de les facetes que té un brillant entorn del pla central.
8 2 f. [RE] Tonsura, de figura circular, que es feien els eclesiàstics.
8 3 f. [LC] Base d'un tap.
8 4 f. [DE] [HIH] Obra exterior de les antigues fortificacions, oberta per la gola.
8 5 f. [AGR] Part de les extremitats dels equins entre el casc i el travador, on la pell entra en contacte amb el casc.
8 6 f. [RE] Rosari de set denes.
8 7 [MT] corona circular Tros de pla comprès entre dues circumferències concèntriques.
8 8 f. [AGP] Cop2 4.
9 f. [FIA] Regió més externa de l'atmosfera del Sol, de forma irregular, que s'observa especialment en els eclipsis totals de Sol.
10 f. [LC] [RE] Aurèola dels sants.
11 1 f. [LC] [ZOA] Coroneta 1.
11 2 f. [MD] [ZOA] Part d'una dent que surt de les genives i està revestida d'esmalt.
11 3 f. [AGF] Secció d'una soca o d'una branca en el lloc on ha estat tallada.
11 4 f. [BO] Conjunt d'apèndixs que neixen a la part interior de la corol·la de certes flors.
11 5 f. [GLG] Creixement d'un o de diversos minerals al voltant d'un altre fins a embolcallar-lo completament, que es produeix quan aquest reacciona amb altres minerals de la roca.
12 1 f. [BOS] corona de Crist a ) Trèvol estrellat.
12 1 f. [BOS] corona de Crist b ) Roja 1.
12 2 [BOS] corona de frare a ) Herbacol 1.
12 2 [BOS] corona de frare b ) Foixarda.
12 3 [BOS] corona de rei Planta de la família de les saxifragàcies, amb nombroses fulles llargues i gruixudes en roseta, formant com una corona, i amb les flors blanques en gran panícula, pròpia de les roques calcàries de muntanya (Saxifraga longifolia ).
12 4 [BOS] corona de reina a ) Planta de la família de les saxifragàcies, semblant a la corona de rei, però més petita i de fulles serrades, pròpia de les roques i pedruscalls de muntanya (Saxifraga paniculata ).
12 4 [BOS] corona de reina b ) Planta de la família de les saxifragàcies, semblant a la corona de rei, però més petita, de fulles no serrades, exclusiva de les roques calcàries de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt (Saxifraga catalaunica ).
12 5 [AGA] [BOS] corona imperial Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles lanceolades i de flors penjants, vermelles, grogues o ataronjades, disposades en cercle al capdamunt de la tija i sota un floc de petites fulles, originària del Pròxim Orient i conreada en jardineria (Fritillaria imperialis ).